La Marxa Mundial per la Pau i la No-Violència
Es realitzarà a 100 països durant tres mesos. Se celebrarà el seu inici el 2 d'octubre a Wellington, Nova Zelanda, i la culminació el 2 de gener de 2010 al peu del mont Aconcagua, Punta de Vacas, Argentina. En centenars de ciutats es realitzaran marxes, festivals, fòrums, conferències i esdeveniments per crear consciència de la urgència del desarmament nuclear, la retirada de tropes d'ocupació i la reducció d'arsenals convencionals.
El problema: El risc imminent de desastre nuclear, L'existència i dispersió d'armes nuclears
En els 80, Gorbachov va iniciar el desarmament unilateral que va culminar amb els acords de Reikjavik d'eliminació de míssils d'abast mig i curt de la URSS i EEUU, (que poc després, va accelerar la investigació i producció de noves armes nuclears i sistemes de defensa i atac espacials involucrant altres països). Rússia, va reprendre la carrera armamentista, avui fora de control. El tràfic d'urani enriquit va facilitar que països i grups amb escassa tecnologia l'adquireixin i puguin utilitzar-la…
La violència entre cultures
L'ocupació de països, l'augment de les diferències econòmiques, la falta d'oportunitats als joves, la immigració a centres econòmics, la exacerbación del nacionalisme i la xenofòbia, els separatismes, el fanatisme religiós duen a un explosiu xoc de cultures
Imposició d'un model
La imposició d'un model cultural i econòmic únic genera desastres, violentes reaccions i el suport popular a bel·licistes i al terrorisme. Donen pretext a intervencions militars en la “lluita contra el terrorisme”, la “defensa de la democràcia” i el “control de recursos estratègics”. La humiliació cultural, la negació del futur i la submissió econòmica duen a molts a sentir que no tenen res a perdre i immolar-se en atemptats terroristes.
La crisi econòmica
Quan les potències van perdre poder, van desestabilitzar l'equilibri mundial, que va acabar en un desenllaç violent, amb guerres mundials. La crisi econòmica actual, no prevista per analistes i formadors d'opinió, permet sospitar que un desastre nuclear, difícilment pot ser previst o controlat a temps. La humanitat no tolera un nou conflicte bèl·lic, és necessari posar-se dempeus i sortir de la prehistòria humana.
Objectius
Que s'escolti allò que s’ha silenciat: que les polítiques armamentistas i violentes duen al desastre nuclear. Donar expressió i visibilitat conjunta als qui aspiren a la pau i la no-violència. Convergir amb diversitat en accions conjuntes per tal d’impactar en el medi social i en els mateixos participants i potenciar el seu protagonisme per la pau i la no-violència. Qüestionar la creença que amb més violència es pot acabar amb la violència i generar accions no violentes exemplars, que inspirin i encoratgin aquestes accions en cadena.
Que fer?
Engegar un definitiu procés de canvis per arribar a temps amb solucions. Superar la violència física, econòmica, racial, religiosa, sexual, psicològica i moral. És el que els pobles hem d'exigir que els governs facin. El clam de milions crearà una atmosfera psicosocial capaç de detenir la violència i la irracionalitat que embolcalla el planeta. És el primer pas cap a una civilització humana i universal. .
La Marxa Mundial i la convergència dels pobles
La creença que cada ètnia, col·lectivitat, o grup humà discriminat ha de fer-se fort per enfrontar sol l'atropellament, els exposa a ser eradicats amb major facilitat, o a radicalitzar-se de manera que es justifiqui l'acció directa contra ells. No és eficaç que plantegin la seva lluita d'una manera excloent. Integrar-se en un front que tingui una direcció transformadora, enfortirà la pròpia identitat per l’aportació d’allò que és divers a la causa comuna de la pau i la no violència. La Marxa Mundial és una proposta de canvi en les relacions entre col·lectivitats discriminades o perseguides per convergir en una acció superadora del problema que els afecta, és garantia de supervivència perquè evita l'aïllament i impulsa al canvi del sistema global, responsable de la violència i la discriminació que afecta cada poble.
Read more...
