Sisena carta als meus amics

Benvolguts amics,
Alguns lectors de les meves cartes han tornat a la càrrega demanant major definició en allò que fa a l’acció social i política i a les seves perspectives transformadores. En tal situació podria limitar-me a repetir allò dit al començar la primera carta:
“Des de fa temps rebo correspondència des de diferents països demanant explicacions sobre temes que apareixen als meus llibres. En general es reclama clarificació sobre assumptes tan concrets com la violència, la política, l’economia, l’ecologia, les relacions personals i les interpersonals. Com es pot veure, les preocupacions són moltes i diverses i és clar que en aquests camps hauran de ser els especialistes els qui en donin resposta, per descomptat, aquest no és el meu cas”. No obstant, en posterior correspondència vaig fer alguns comentaris sobre els tòpics citats però sense aconseguir satisfer els requeriments. Com respondre a tan grans qüestions en l’extensió i naturalesa d’una carta? D’aquesta manera, se m’ha posat en dificultats.

Com tots sabem participo en un corrent d’opinió, en un moviment que, al llarg de tres dècades ha produït nombroses institucions i s’ha confrontat amb dictadures i injustícies de tot tipus. Sobretot s’ha confrontat amb la desinformació, la calúmnia i el silenci deliberat. De tota manera aquest moviment s’ha estés pel món conservant la seva independència tant econòmica com ideològica. Probablement si s’hagués rendit a la conveniència en una curta i bruta especulació, comptaria amb reconeixement i premsa. Però, això hauria consagrat finalment el triomf de l’absurd i la victòria de tot allò contra el que s’ha lluitat. En la nostra història hi ha sang, presons, deportacions i assetjaments de tot tipus. Cal recordar-ho. El nostre moviment sempre s’ha sentit tributari de l’humanisme històric per l’accent que aquest últim va posar en la llibertat de consciència, en la lluita contra tot obscurantisme i en la defensa dels més alts valors humans. Però també el nostre moviment ha produït treballs i estudis suficients per donar resposta a una època en què, finalment, s’ha precipitat la crisi. A aquests treballs i estudis hauré d’apel•lar explicant, en l’extensió d’una carta, els temes i propostes fonamentals dels humanistes d’avui.
Sisena carta als meus amics Silo, 05/04/93